Reumatologia

Artrosi: L’artrosi és la malaltia articular més freqüent. És una patologia que es produeix per desgast del cartílag articular. Els llocs més freqüents on trobem artrosi són la columna (cervical i lumbar), el maluc, el genoll, algunes articulacions de l’inici del dit gros del peu. És important diferenciar-la de l’artritis, ja que en aquesta és la inflamació la causant de la malaltia i en l’artrosi és el «desgast». Són dues malalties que cursen amb dolor, de vegades inflamació i rigidesa, però en l’artrosi el dolor és de tipus mecànic (empitjora amb els moviments i millora amb el repòs).

Artritis reumatoide: una malaltia autoimmune que provoca inflamació crònica de les articulacions.

Espondiloartropaties inflamatòries: un grup de malalties reumatològiques que afecten principalment la columna vertebral i les articulacions. Aquestes malalties inclouen:

• • • Espondilitis anquilosant: es caracteritza per la inflamació de les articulacions entre les vèrtebres de la columna, que pot conduir a dolor i rigidesa a la zona lumbar i el maluc. Amb el temps, aquesta inflamació pot causar la fusió de les vèrtebres, provocant una pèrdua de flexibilitat i moviment a la columna vertebral.
    • Artritis psoriàsica: es presenta en aproximadament un 10 % de persones que pateixen psoriasi a la pell. Pot aparèixer abans, alhora o després que la psoriasi. Fins i tot hi ha casos en què la psoriasi cutània no apareix en el pacient, però sí en un familiar de fins a 2n grau.
    • Artritis reactives: un tipus d’artritis que es desenvolupa com una resposta a una infecció en una altra part del cos, com una infecció intestinal o urinària.
    • Artritis enteropàtiques: una forma d’artritis associada amb malalties gastrointestinals com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. Aquesta forma d’artritis es presenta en persones amb trastorns intestinals crònics i es caracteritza per inflamació a les articulacions, així com símptomes relacionats amb el tracte gastrointestinal.

Artropaties microcristal·lines: es deuen al dipòsit de cristalls a les articulacions, causant inflamació.

• • • Gota: causada per la formació i acumulació de cristalls d’àcid úric a les articulacions, que provoquen episodis de dolor intens i inflamació, generalment a l’articulació del dit gros del peu, tot i que altres articulacions també poden estar afectades.
    • Condrocalcinosi: és una condició en la qual es formen petits cristalls de pirofosfat de calci dins dels teixits articulars, com el cartílag i el líquid sinovial de les articulacions. Aquests cristalls poden provocar inflamació, dolor i dany articular.

Malalties del metabolisme ossi: un grup de trastorns que afecten el metabolisme dels ossos, que pot causar debilitat òssia, augment del risc de fractures i altres problemes relacionats amb la salut òssia. Inclouen:

• • • Osteoporosi: una condició en què els ossos es tornen fràgils i porosos, augmentant el risc de fractures. Es produeix quan la densitat òssia disminueix, és a dir, quan es perd més os del que es forma.
    • Osteomalàcia: és una malaltia en què els ossos es tornen suaus i dèbils a causa de la manca de vitamina D o de problemes en la seva absorció.
    • Malaltia de Paget: és un trastorn crònic dels ossos en què el procés de remodelació òssia es descontrola. Com a resultat, els ossos es poden fer més grans, més febles i més propensos a fractures.

Malalties del teixit connectiu: són un grup de trastorns que afecten els teixits que formen la base estructural del cos humà. Inclouen:

• • • Lupus eritematós sistèmic: és una malaltia autoimmunitària en què el sistema immune ataca els teixits sans del cos, provocant inflamació i dany a diverses parts del cos, incloent-hi la pell, els ronyons, les articulacions i els òrgans interns.
    • Síndrome antifosfolípid: un trastorn autoimmune en què el sistema immune produeix anticossos anormals que poden augmentar el risc de coagulació sanguínia anormal, provocant coàguls sanguinis que poden conduir a problemes com ara embòlies pulmonars, accidents vasculars cerebrals (AVC) i complicacions en l’embaràs.
    • Síndrome d’Sjogren: és una malaltia autoimmune en què les glàndules que produeixen saliva i llàgrimes es veuen afectades, provocant boca-seca i ulls secs. A més, pot afectar altres parts del cos com ara les articulacions, els pulmons i els ronyons.
    • Esclerosi sistèmica i síndromes esclerodermiformes: és una malaltia autoimmune caracteritzada per un enduriment de la pell i els teixits connectius, així com altres possibles afectacions orgàniques.
    • Síndromes de superposició i malaltia mixta del teixit connectiu: condicions en què es presenten símptomes de diverses malalties del teixit connectiu, fent que sigui difícil de diagnosticar i classificar.
    • Miopaties inflamatòries: un grup de trastorns musculars caracteritzats per inflamació dels músculs, que pot provocar debilitat muscular, dolor i altres símptomes. 

Vasculitis sistèmiques: són un grup de malalties caracteritzades per la inflamació dels vasos sanguinis en diversos òrgans i teixits del cos. Aquesta inflamació pot afectar vasos de diferents mides i localitzacions, des de petites artèries i arterioles fins a grans artèries i venes. Inclouen:

• • • Arteritis de cèl·lules gegants: és una forma de vasculitis que afecta principalment les artèries de gran mida, especialment les artèries temporals situades a prop de les temples.
    • Polimiàlgia reumàtica: és una malaltia caracteritzada per dolor i rigidesa muscular, especialment a les espatlles i malucs.
    • Malaltia de Takayasu: una vasculitis gran que afecta les grans artèries, especialment l’aorta i les seves branques principals. Aquesta malaltia pot causar inflamació i esteniment dels vasos sanguinis, provocant símptomes com dolor en els braços o les cames, debilitat, problemes de visió i altres complicacions.
    • Vasculitis de petit vas: un grup de vasculitis que afecten principalment les petites artèries, arterioles i capil·lars
    • Vasculitis necrotitzants: una forma de vasculitis en què es produeix la necrosi dels vasos sanguinis afectats.
    • Malaltia de Behçet: una malaltia inflamatòria multisistèmica que pot afectar els vasos sanguinis de tot el cos. Es caracteritza per la presència de lesions orals recurrents (úlceres bucal), lesions genital i inflamació ocular, així com altres símptomes com ara lesions cutànies, artritis, dolor abdominal i afectació neurològica.

Altres condicions reumàtiques, com:

• • • Patologies de parts toves: malalties o trastorns que afecten els teixits tous del cos, com ara els músculs, els tendons, els lligaments o la bossa sinovial.
    • Malalties reumàtiques relacionades amb agents infecciosos: relacionades amb infeccions causades per agents com bacteris, virus, fongs o altres microorganismes.
    • Hiperostosi esquelètica difusa idiopàtica: una malaltia caracteritzada per un creixement excessiu dels ossos, que pot conduir a una augment de la densitat òssia i a l’aparició de lesions òssies.
    • Sarcoïdosi: una malaltia inflamatòria multisistèmica que pot afectar diversos òrgans i teixits del cos, incloent-hi els pulmons, la pell, els ulls i les articulacions.
    • Amiloïdosi: un grup de trastorns caracteritzats per l’acumulació anormal de proteïnes anomenades amiloïdes en els teixits del cos, incloent-hi els ossos, els òrgans i els vasos sanguinis.
    • Artropaties per dipòsit: trastorns en els quals substàncies com els cristalls o altres dipòsits s’acumulen a les articulacions, causant inflamació, dolor i dany articular.
    • Distròfia simpàtica reflexa: malaltia del sistema nerviós que provoca dolor crònic, inflamació i alteracions en la circulació sanguínia, generalment en una extremitat.

Cap d’Àrea Mèdica: Dr. Jordi Ibáñez

Coordinadora de Servei: Dra. Laura López

Supervisora d’Infermeria: Rosa Miralles