Qui som
Què fem
Ciutadania
Professionals
Solidaritat
Comunicació
La ‘Trobada Marxa Nòrdica: La Fibromiàlgia. Per què i què fer?' celebrada aquest 22 de novembre a la sala d'actes de l'Hospital Sant Rafael va aplegar gairebé una vintena de pacients, que van estar presents en un esdeveniment en el qual diversos professionals van tractar el tema en profunditat. La doctora Anna Carol Pérez, directora mèdica del nostre centre, i el doctor Àlex Pasarín, cap del Servei de Rehabilitació i Medicina Física, van donar el tret de sortida presentant l'acte.
La doctora Daniela González, adjunta del Servei de Rehabilitació de l'Hospital, va dur a terme la seva ponència parlant de la història de la fibromiàlgia, una malaltia que, al llarg dels anys, ha generat controvèrsia dins del sector mèdic tant pel nom que se li havia de donar com per les seves afectacions. Seguidament, va arribar el torn dels psicòlegs de l'Equip Clínic CIPAIS, Núria Torelló i Eduard Tàpias, que van fer referència a la importància que té la mobilitat en les emocions de les persones. Van destacar, també, la millora emocional experimentada pels i les participants del curs de Marxa Nòrdica, constatada amb la realització del test Goldberg abans i després de les seves experiències.
Per la seva banda, Anna Gey, fisioterapeuta del Servei de Rehabilitació del Centre, va fer la presentació dels resultats del curs de la Marxa Nòrdica, en els quals s'hi aprecia una millora important respecte a les distàncies recorregudes, així com un descens significatiu de la participació des de l'inici de les sortides. En el torn obert de paraula, les persones assistents van voler fer referència precisament a aquesta baixada de participació, que en molts casos es va donar pels dolors ocasionats per la malaltia i, en altres, per obligacions laborals derivades de la finalització dels períodes de baixa.
En aquest sentit, la falta de regulació legal de les persones que pateixen fibromiàlgia o fatiga crònica va ser la principal preocupació que van exposar les participants durant aquesta part final de l'acte. Entre la gent afectada, es considera que hi ha una considerable desprotecció -pràcticament, invisibilitat- en termes laborals, tot i la greu simptomatologia física i mental d'aquest es patologies. Van denunciar que, en moltes ocasions, aquesta afecta no només la capacitat de mobilitat, sinó també a la de poder desenvolupar les tasques habituals en una jornada de feina.